La part més antiga de la masia es va construir amb volta de creueria, un tipus de construcció basat en arcs de mig punt entrecreuats, originari de l’època romànica. Encara que probablement la construcció de la primitiva masia data del segle XVI, no s’ha realitzat cap estudi arqueològic per obtenir la datació precisa de la construcció original. A principis del segle XX es van dur a terme les primeres reformes de la casa, la bassa de reg, la masoveria i el paller adjunt. La casa, tota emblanquinada, era coneguda en aquell moment només amb el sobrenom de “Mas Blanc”.

La família Bofarull va comprar la casa el 1974, realitzant importants obres de reforma i construint la pista de tennis adjunta. A partir d’aquell moment, la propietat adquireix un nom propi: Mas Xibeques. El nom va sorgir naturalment de la combinació de dos fets. D’una banda, la curiosa i persistent visita a la casa d’un tipus de mussol, conegut en català com óliba comú o xibeca. De l’altra, la constatació d’un cognom recurrent, Sibeca o Sibeques, que apareixia com a titular de l’heretat en les antigues escriptures de propietat. Als anys 2000 es va realitzar una altra àmplia reforma de la casa, unint la zona residencial amb les antigues cavallerisses, rehabilitant les golfes i construint una piscina exterior aprofitant antigues lloses de pedra.

La finca està formada per 30 hectàrees de bosc i terres de conreu. Uns boscos frondosos i amb història, ja que el Rei Joan el Caçador, a la segona meitat del segle XIV, tenia una especial devoció per organitzar caceres en aquests paratges, coneguts aleshores com els boscos d’Orriols. A través de tota la propietat discorre la riera Cassinyola, que proveeix d’aigua la finca i forma un bonic estany amb una bella cascada. . La força hidràulica d’aquest rierol era aprofitada per un molí d’aigua, conegut com el “Molí de la Rata”. Del vell molí, avui totalment en ruïnes, només es conserva l’antiga roda de moldre, reconvertida en una taula de pedra que, amb el salt d’aigua de fons, crea una idíl·lica zona de pícnic.